les variacions Goku
APP iOS
zoomify
“Les variacions Goku” neix en una conversa de cafè (o de bar, més concretament) en la qual dos artistes decideixen trobar-se per recuperar la pràctica conjunta d’un determinat tema pictòric. La idea, en un principi, era ben simple: el retrat d’una persona, en un tamany de dos per dos metres i sobre un mateix tipus de superfície. Segons reconeixen els impulsors de la proposta, hi va haver la temptació inicial d’agafar com a model una figura reconeixible i famosa (es van plantejar fer el retrat d’algú com Josep Guardiola) però van descartar immediatament la possibilitat donat que es desplaçava excessivament el centre d’atenció cap al personatge. Altrament, tampoc tenien la intenció de fer un exercici conceptual similar als artistes del Pop Art. Així doncs, van optar per una persona normal que treballa com a tècnic electricista de teatre (conegut amb el sobrenom de “Goku”) i que, això sí, té uns trets facials d’una certa expressivitat. Poc a poc, el projecte va anar agafant cos, densitat narrativa i participants. Finalment, són nou els artistes que s’han afegit a aquest exercici col·lectiu: Arnau Bielsa, Ciscoksl, Dani Fortià, Xevi Masmitjà, Benoit Peleran, Diego Roig, Kenneth Russo, Roger Serrat-Calvó i Jaume Vilanova. Malgrat pertànyer a una mateixa generació i tenir origen o vinculació amb Olot, la seva trajectòria és diversa i treballen en àmbits diferenciats com les noves tecnologies, la fotografia, el vídeo, l’street-art, la pintura, etc. Aquest fet ha provocat un notable enriquiment del procés: els currículums i les pràctiques diferenciades, han permès una inusual interacció que ha estat fructífera tan pels més habituats a aquest mitjà com pels que buscaven recuperar la pintura i el retrat com a fórmula expressiva. És important destacar el paper clau que han tingut les trobades –formals i informals- en l’estudi que comparteixen tres dels artistes (i que han obert a la resta) on s’ha generat alguns dels moments més interessants del projecte. L’exposició i el catàleg, posen l’accent en el procés, la col·laboració i el caràcter col·lectiu de la proposta. Així per exemple, hi ha documentació gràfica (vídeo i fotografies) que recullen diverses fases de treball i de reunions preparatòries i, un altre aspecte important, les obres no van acompanyades del nom de cada artista fet que hauria centrat excessivament l’interès en l’autoria. El que va començar com una idea simple, s’ha anat enriquint amb tot el relat conjunt, amb tota l’execució en paral·lel i amb un factor gens menyspreable com és l’entusiasme que ha generat el projecte (finalment es va haver de limitar el nombre de participants per tal de no desvirtuar el procés). Tal com succeeix amb les conegudes Variacions Goldberg (1742, Johann Sebastian Bach), hi ha una base harmònica conjunta, amb diverses melodies i, el més important, diversos intèrprets que afegeixen valor a la peça.
